.
Inicià les seves experiències a la clínica psiquiàtrica de la Universitat de Roma, a partir de les quals elaborà el mètode que porta el seu nom "mètode Montessori" , que té per objecte de fomentar l'expressivitat i iniciativa dels infants mitjançant la utilització de material didàctic nou, bé que hom ha criticat el seu idealisme i l'accent excessiu que posa en l'individu.

A partir del primer congrés montessorià (Roma, 1931) i dels contactes de Maria Montessori amb l'estranger (Barcelona, 1934), el mètode fou àmpliament adoptat. El treball és recollit en les obres Il metodo della pedagogia scientifica applicata all'educazione infantile (1909) i L'autoeducazione nelle scuole elementari (1912).